eNTREVISTA A CESC PUIG

Des de l'Escola de Futbol Cervera volem agrair la col·laboració al Cesc Puig per aquesta entrevista, Tots som verds!!!

Tots coneixem l’escola de futbol Cervera actual, però molt pocs saben quins van ser els seus inicis. Ens fa molta il·lusió que ens expliquis coses com a primer coordinador de l’escola. L’edat no perdona i potser algunes coses no les recordes, però ho intentarem. Tranquil, també parlarem del present.

D’on va sorgir la idea de crear una escola de futbol a Cervera? La idea va partir de tu mateix o algú et va venir a buscar per crear-la? Va ser després d’acabar la carrera d’INEFC?

D’entrada felicitar-vos per la iniciativa i agraït per l’oportunitat que em doneu de presentar molt bons records.

La idea de crear l’Escola de Futbol va anar madurant a partir de la bona marxa del primer equip del CE Cervera que va aconseguir l’ascens de categoria la temporada 1993-1994. Entre les persones que van treballar en aquesta idea des del començament hem de destacar el Josep Cos Foix (Catarí) com a president del CE Cervera, l’Antoni Pintó Paradell com a membre de la junta i Paco Marin que n’era l’entrenador. Jo era un dels capitans del primer equip, estava acabant la carrera d’INEFC i portava un equip cadet de la UE Tàrrega. Les converses amb ells al llarg d’aquella exitosa temporada ens portaven a avançar cap a aquest objectiu.

De cara a la nova temporada inicialment es va voler crear l’escola dins el CE Cervera però els problemes econòmics que travessava l’entitat no ho feien recomanable. Mentre Josep Cos Foix seguia com a president del CE Cervera, Antoni Pintó Paradell havia d’encapçalar l’estructura del conjunt d’equips del futbol formatiu. Es veia molt potencial a l’Escola de Futbol i això feia témer que la situació econòmica del CE Cervera pogués acabar perjudicant el nou projecte.

A mida que madurava la idea s’hi va dedicar una junta paral·lela al CE Cervera on es va acabar decidint crear l’Escola com una entitat independent i que seria presidida per Antoni Pintó Paradell.

Entenc que com tots els inicis no va ser fácil muntar una escola de futbol del no res…

No va ser fàcil però la il·lusió ens feia imparables. Les reunions setmanals que fèiem al Casal anaven posant pedra sobre pedra en el projecte. La inscripció com a entitat es va fer sense saber molt bé quina rebuda tindria la idea a la ciutat.

Aquestes reunions de junta es veien reforçades per altres reunions informals gairebé diàries que feia amb l’Antoni Pintó Paradell al seu despatx a l’antiga farinera de l’Av. Catalunya i d’on, a part de l’Escola, va néixer també una profunda amistat i admiració.

El primer pas era fer-nos visibles per motivar els infants de manera que ens permetés començar amb equips a cada una de les categories de futbol formatiu. Cartells i premsa local eren els mitjans dels que es disposaven en aquell moment.

L’èxit de les inscripcions al camp de futbol amb una taula i una cadira ens van motivar encara més a treballar per fer realitat aquella il·lusió i ens va fer agafar vertigen de les dimensions del projecte en el que ens estàvem posant.

El següent pas vas ser buscar els entrenadors que es fessin càrrec dels diferents equips i en paral·lel la compra del material, equipaments, etc. Les instal·lacions que hi havia en aquell moment no eren les adequades pel volum de jugadors que passaven de cop a fer-ne ús i va ser un dels handicaps a superar els primers anys.

En aquells temps hi havia alguns equips en marxa però no eren escola. Imagino que la idea era organitzar el futbol d’alguna manera?

En el moment anterior a crear-se l’Escola hi havia un equip cadet (bàsicament de segon any) i un equip juvenil. Aquells equips eren nascuts d’una banda de la il·lusió dels pares per donar la possibilitat de jugar a futbol als seus fills, de l’empenta del Josep Cos Foix com a president del CE Cervera i dels entrenadors que hi dedicaven les seves hores. Formaven part del CE Cervera però no tenien una estructura formativa més enllà de la voluntat de les parts per tirar-ho endavant.

Al néixer l’Escola el bloc de jugadors d’aquest equip cadet va passar al juvenil i des del primer moment es va acordar amb el CE Cervera que el juvenil dependria de la seva entitat mentre que la resta d’equips de formació serien de l’Escola de Futbol.

Amb quants equips es va començar la primera temporada? Recordes alguns entrenadors?

Les inscripcions van permetre fer equip de totes les categories de futbol base que hi havia en aquell moment, es van crear 5 equips, des de la categoria prebenjamí fins a cadet.

En alguns equips el número d’inscripcions va superar de llarg les previsions al donar d’alta els equips a la federació i això va fer que es veiés per exemple un equip infantil amb més de 30 jugadors. Un munt de partits amistosos per donar sortida a aquell volum d’il·lusió va ser la solució que s’hi va trobar.

Recordo perfectament els entrenadors d’aquell primer any i l’agraïment per la seva paciència donades les circumstàncies del naixement de l’Escola és etern. Hi havia els germans Lladó (Àlex, Carles i Jacint), Toni Vilaró, Jesús Iglesias, Arseni López, Xavi Crespo, Xavi Cañete i jo mateix que portava amb l’Albert Paredes aquest equip infantil tan nombrós.

Sempre has estat home de fer poble i sempre has tingut un somriure picaresc…amb un humor molt autèntic, però sabies quan era moment de posar-se seriós. Algun consell per als nous entrenadors i entrenadores o pels mateixos coordinadors? Quina creus que és la clau per portar un equip o un club?

La base d’un bon entrenador és la seva vocació. Amb aquesta base tindràs la il·lusió per educar, ensenyar, aprendre i formar-te contínuament, a cada entrenament, a cada partit, a cada xerrada de vestidor, a cada desplaçament... Ha de tenir clar que com a gestor de grup és un model, un referent pels seus jugadors per l’edat que tenen i com a tal ha de treballar.

La tasca del coordinador és infinita, no té límit. Se’l posa un mateix on pugui o on vulgui arribar. Hi ha feina cada dia de la setmana i és bàsic (però gens fàcil) comptar amb un grup d’entrenadors amb qui pugui confiar per la seva responsabilitat i formació i amb una junta motivada i competent per respondre a les necessitats de cada moment.

Quin és el model de club ideal per a tu? Creus que vas aconseguir tenir-lo?

El model ve donat per les circumstàncies amb les que pots treballar i aquestes depenen de l’entorn i el tipus d’entitat on estàs. Per exemple no és el mateix treballar en un model on obres la porta a tot aquell que té voluntat per jugar que un altre on fas una selecció dels jugadors que vols al teu equip.

A l’Escola vam voler potenciar des del primer moment la vessant social i formativa de l’esport per donar sortida a tots aquells nens i nenes que triessin aquest camí però que no havien pogut jugar mai de forma organitzada.

A tothom agrada guanyar. Estem educats per això i sempre ha estat un equilibri difícil el fet de compaginar aquest vessant social i formativa amb la pressió per guanyar. Aquesta pressió bàsicament la provoquen els pares i no és fàcil gestionar un equip o una Escola sense que tothom tingui molt assentades aquestes prioritats.

Segur que has viscut molts moments, però ens podries explicar alguna anécdota o momento especial? Si és més d’una no passa res…és la teva entrevista i ets el protagonista tranquil.

Anècdota era cada un dels dies de l’any de creació de l’Escola de Futbol. Les trobades amb l’Antoni Pintó Paradell per compartir idees i fer gran l’Escola van ser diàries.

Per exemple hi ha les que em venen al cap quan torno al camp pel canvi que hi ha hagut. El camp de terra i les vegades que havíem d’estar pendents del temps per ajornar entrenaments o partits. La logística de comunicació (amb els jugadors, pares, entrenadors, federació, altres clubs) no era la que hi ha ara i hi havia matins i tardes senceres enganxats al telèfon... fixe.

També al camp em ve al cap el disseny de les porteries plegables que vam fer a partir d’esbossos d’idees agafades al Centre de Tecnificació de la Federació Francesa de Futbol i que va fer realitat el Josep Dalmases. Encara no se n’havia vist d’aquest tipus per aquí i va ser l’atracció dels equips visitants durant els primers anys d’Escola.

També la zona per entrenaments de porters amb sorra que preteníem que fos de platja però que va acabar sent de construcció i hi havia moments que era més dura que el ciment.

L’enquesta anònima que vam fer als pares al acabar el primer any sobre el tema del transport als partits. Els pares havien de decidir si preferien pagar una mica més i fer els desplaçament als partits en autocar o no i fer els desplaçaments en cotxes particulars. Va guanyar per majoria aclaparadora l’opció de pagar una mica més. Mentre ho dic recordo molt clarament que un dels objectius que teníem com a Escola des del començament era que fos accessible a tothom i sempre vam intentar ajustar al màxim les quotes i oferir descomptes i ajudes en cas de necessitat.

Un dels records que no se m’esborrarà mai és el fet que els prebenjamins del primer any de l’Escola sortien a jugar entre ells a la mitja part dels partits del primer equip. Amb cons es muntava un camp davant la tribuna i la il·lusió que vivíem tots els presents per aquells seus moments de glòria no tenien preu. Es canviaven en un petit espai sota la tribuna que feia les funcions de vestidor.

Un altre record que les meves filles ja no volen que els repeteixi més... Una vegada, les vigílies de Sant Joan mirant un entrenament de l’equip aleví des de la graderia vaig veure passar un coet a un metre d’alçada de punta a punta del camp. I al mirar d’on havia sortit el coet vaig veure que havia sigut un dels jugadors que tornava a entrar al camp. L’ensurt va ser brutal però per sort va quedar en això. L’alumne (A.C.L.) no sé si ho recordarà però jo t’asseguro que sí.

Guardo amb molta estima la creació dels informes trimestrals pels pares que vam poder tirar endavant amb l’ajuda dels entrenadors. Els portava molta feina amb les eines del moment però els pares agraïen tenir informes personalitzats del seu fill a nivell físic, tècnic, tàctic i psicològic i amb dades objectives de participació en entrenaments i partits.

Els primers partits amb nens que no havien jugat mai d’una manera organitzada, el primer àlbum de cromos, el primer torneig internacional, les primeres proves amb el Barça o l’Espanyol, les primeres nenes a l’Escola, les històries amb les bosses de roba d’equipatges per rentar dels primers anys, l’estrena dels nous vestidors, la nova oficina, la reunió de juta on el Josep Llobet va tenir la valentia d’agafar la presidència al fer un pas al costat l’Antoni Pintó Paradell, la biblioteca i videoteca pels entrenadors, l’estrena de les samarretes personalitzades, el compressor manual que ens va fer Ramon Toldrà, les dificultats administratives per donar d’alta els primers jugadors immigrants, arreglant el món amb el Pasqual,... d’anècdotes me’n venen moltes al cap però no totes es poden explicar.

En el momento que vas decidir plegar, ens podries explicar el motiu? Com era el moment llavors de l’escola?

Van coincidir diferents factors. El principal va ser el naixement de la meva filla gran. La feina de coordinador m’agradava, era realment vocacional però m’absorbia molt i econòmicament no em permetia dedicar-m’hi exclusivament per continuar fent-la créixer. Al néixer la meva filla vaig pensar que era un bon moment per fer un pas al costat i sempre he tingut molt clar que no volia ser un obstacle per ningú que vingués al darrera.

Des de llavors has anat seguint l’evolució de l’escola de futbol? Com ho veus?

L’he seguit a distància i em fa una il·lusió enorme veure com ha crescut, sempre que tinc ocasió dono el meu reconeixement sincer als coordinadors, junta i pares que ho han fet possible.

La millora de les instal·lacions ha sigut un factor clau però sense la feina diària dels que hi han passat al davant no hauria arribat al nivell de referència que és ara.

La sorpresa del reconeixement que em van fer els membres de l’actual junta de l’Escola en la Festa de l’Esport del 2020, començar a veure que alguns dels que vam apuntar en aquella famosa taula que vam posar al camp de futbol el primer any d’Escola ara porten els seus fills al mateix lloc o el fet de passejar pel carrer i creuar-me amb nens que llueixen l’escut de l’Escola de Futbol m’emociona i em retorna a grans moments de la meva vida amb grans persones al meu costat.

I ara Cesc, a que et dediques? Diuen que ets bo patinant també. És així?

Des de llavors ja no em dedico a la formació esportiva, és una etapa que he deixat enrere. Com a estudis també tenia formació en comptabilitat i em vaig encaminar cap aquí, actualment sóc administratiu comptable.

Toco la gralla a la colla castellera dels Margeners de Guissona i m’agrada fer esport, bàsicament senderisme, bicicleta i patinar.

Igual que el 1994 vam crear l’Escola de Futbol Cervera, el 2011 va néixer Cervera Patina... i per molts anys.

Gràcies i salut a tots.