eNTREVISTA A L'ESTER BURGOS

Des de l'Escola de Futbol Cervera volem agrair la col·laboració a l'Ester Burgos per aquesta entrevista, Tots som verds!!!

La protagonista de la present entrevista, l’Ester Burgos, és una persona que a part de ser una gran professional és algú que desprèn energia positiva i optimisme. Ha estat lligada molts anys al món del futbol cerverí, primer com a jugadora, en aquest cas de portera, i després com a fisioterapeuta.

Ester, sabem que has estat fisioterapeuta de l’escola però també al futbol amateur. Què t’agrada més?

Doncs tot és esport i tot m’agrada. Amb els nens i les nenes m’agrada treballar perquè puc prevenir les lesions amb temps i que no acabin com els grans. Hi ha molts mals hàbits al futbol i com més grans es fan els jugadors pitjor. Un dels problemes és que no hi ha cultura de l’esforç. Als entrenadors és als primers que els hi costa. Hem de treballar plegats perquè tot això millori. Una bona coordinació és bàsica.

Quina és la teva trajectòria al futbol cerverí?

Als 16 anys vaig començar de portera del Futbol Femení Cervera-Segarra i després vaig passar-me al futbol sala. Vaig deixar de jugar perquè les meves mans eren la meva eina de treball (era portera) i també perquè coordinar-ho amb la feina amb el primer equip era una mica complicat, entrenava els mateixos dies que treballava amb els nois. Com a fisioterapeuta he estat al primer equip amb tres entrenadors, el primer en Pere Raich, després amb el Pepe Gallardo, i finalment amb en Rubén Fernàndez. Amb els tres la manera de treballar va ser diferent, però amb tots guardo un bon record. M’adapto molt als místers, tot i que amb alguns anava més ràpid parlant amb el segon entrenador, perquè l’entrenador quan es posa dins el camp costa de comunicar-s’hi.

Segur que has viscut moltes anècdotes i històries al vestidor...

Moltíssimes. La confiança és bàsica, ets una més al vestidor i els jugadors m’explicaven moltes coses, les quals són confidencials. El que es parla al vestidor, queda al vestidor.

Bé, però segur que sense donar noms ens pots explicar alguna situació de les que es diuen “embarazoses”...

Una molt bona és que hi havia un jugador, en aquest cas porter, que tenia mal d’adductors i em va demanar la cremar per escalfar. El cas és que se’n va posar tanta i tan a prop de les parts íntimes que se li va començar a irritar tot pobre...ràpid va haver de netejar-ho amb aigua però el mal no li va treure ningú.

A un altre jugador se li va partir literalment la camilla. La resta de jugadors es van fer un fart de riure, fotos...

I la situació més “angustiosa” quan un jugador va xocar de cap amb un altre i va caure desplomat. No vaig ni demanar permís a l’àrbitre i vaig entrar corrent patint per la seva vida. Per sort amb els dies es va posar bé.

Ets temuda pels ganxos i agulles...

Bé, són tècniques que són bones, amb resultats molt ràpids, per això m’agraden.

Entenc que vas estudiar fisioteràpia quan et vas retirar del futbol sala?

No, vaig estudiar fisioteràpia quan encara estava en actiu. La qüestió és que vaig fer un mòdul de grau superior d’esports i llavors volia fer magisteri o INEFC, però al final vaig treure bona nota de tall i vaig optar per fisioteràpia a Manresa. Allí em vaig especialitzar en hipoteràpia i especialització esportiva. Recordo que estava coordinat pel Miquel Àngel Cos i l’Emili Ricart. També vaig fer osteopatia pediàtrica perquè hi havia poca gent per la zona que s’hi dediqués.

I sinó haguessis sigut fisioterapeuta?

Potser veterinària. Psicòloga potser també, perquè tot i no ser-ho he de fer-n’hi constantment. El jugador vol anar molt ràpid i nosaltres hem de posar el fre per a que la lesió no sigui més gran i llarga.

Voldria explicar un fet que va canviar la meva vida, la mort del meu cosí Àlex Enrich. El 19 d’octubre del 2005 va morir d’un accident i això dins de tota la desgràcia em va motivar a estudiar la carrera. L’Àlex em va donar la força necessària. Sempre parlàvem i fèiem conya de que quan acabés la carrera el tractaria de gratis i això em va motivar a acabar la carrera.

Parlant ja concretament de l’escola de futbol, quines són les lesions més freqüents?

Les sobrecàrregues i les lesions de turmell potser són les més freqüents. La causa acostuma a ser el ràpid creixement dels nens i nenes i es produeixen lesions com la de Osgood-Schlatter al genoll.

I l’edat en que et venien a la consulta més jugadors/es?

Les edats aleví, infantil i cadet, edats que estan en creixement.

Què podem fer per prevenir lesions?

Una bona coordinació entre entrenadors i fisioterapeuta és bàsica. També caldria dedicar almenys un dia a la setmana a la prevenció de lesions. Core, abdominals, propiocepció...és tant important la part tècnica com la física (elasticitat, tonificació, etc.)

Hi ha hagut moltes corrents i versions sobre els estiraments. Hi ha algun protocol que sigui l’ideal?

Sobretot no fer estiraments passius abans de fer activitat física. Han de ser estiraments dinàmics. Passius o auto assistits com a tornada a la calma.

I respecte el calçat del futbolista?

Tot influeix en el futbolista: el camp, el calçat... pels camps de gespa recomano botes multi taco, amb molta superfície de recolzament. Hi va haver una temporada que es van posar de moda unes botes amb tacos llargs i prims i va ser un desastre per a les lesions.

Veig que parles amb molta passió de la fisioteràpia, però no t’has plantejat mai entrenar algun equip?

No, no m’agrada entrenar la veritat. M’agrada més el dia a dia i el tractament més personalitzat amb els jugadors i les jugadores. No m’agrada planificar a llarg termini.

I per acabar Ester. Que ens pots dir del futur? Et veus tornant a l’escola?

La veritat el futur és incert. Crec que un primer equip el descarto, ja que és molt lligat i sacrificat. La veritat és que em jubilaria, tant de bo, sent fisioterapeuta. M’agraden els reptes del dia a dia de la fisioteràpia i ajudar la gent, és molt gratificant. Doncs sí, em veig tornant a l’escola, ho he passat molt bé aquests anys, amb bon ambient laboral i de persones.

Gràcies i salut a tots.